top of page

Estàtua

Com un nen en veure la seva ombra per primera vegada...

descobreixo que les abelles no beuen directament de la piscina.

Ho fan aferrades a les parets acabades de mullar,

just on es sacseja l'aigua.

Aquest límit és la prima línia entre saciar la set i la mort.

Jo, que puc ser font o botxí, estic a dins banyant-me.

Al meu voltant hi ha diversos insectes flotant a la superfície,

funestament derrotats en aquesta vital gesta.

Si els trasllats fora seran aliment per a les formigues.

En això, una vespa voleteja el marge.

Cada cop que em moc s'agita més l'aigua.

Decideixo ser estàtua i esperar, observant-la.

Laigua es calma.

S'hidrata i reprèn la seva marxa. Sobreviu.

Només som… vent transportant llavors.

📷 from Creative Commons CC

📝 by Cesar Rampe

bottom of page